Aquest bloc porta el títol del nostre primer documental, i acull informació sobre les diferents realitzacions cinematogràfiques en les que he participat, acompanyades de reflexions i enllaços sobre els temes que em preocupen i alimenten la meva voluntat de fer cinema: autosuficiència, contracultura, decreixement, natura, crisi ecològica, crisi social, governança...és el cinema un arma carregada de futur?
DE JOHN BERGER
Nature resists change. If something changes, nature waits to see whether the change can continue, and, if it can’t, it crushes it with all its weight!
John Berger PIG EARTH 1979
La naturaleza se resiste a los cambios.
Si algo cambia, espera y observa si ese cambio puede durar, y si no puede,
lo aplasta con todo su peso.
versión de Pilar Vázquez
La natura es resisteix al canvi.
Si alguna cosa canvia, la natura espera a veure si el canvi pot durar, i si no pot
l'esclafa amb tot el pes.
versió de Jaume Creus
diumenge, 29 de juliol del 2012
LA CAIXA DE LES CARTES....
dijous, 19 de juliol del 2012
TOT COMENÇA...
I varem veure la possibilitat de fer un vídeo on ella expliqués, a través de la lectura d'extractes de la seva correspondència amb la seva mare, el seu recorregut vital, la seva experiència. I això ens va fer tornar a finals d'agost d'aquell any per filmar el vídeo "La caixa de les cartes". I això serà una altra història...
dimecres, 18 de juliol del 2012
HISTORIA DE UNA HISTORIA
Y ese narrador somos todos (aunque no todos consigamos un Nobel de literatura), porque el deseo de narrar es innato: lo tiene el niño que insistentemente busca el momento para explicarte algo...o la madre que narra aquel cuento que se pierde entre las memorias conectadas de su linaje.
Somos tiempo, somos ese "érase una vez..." ahí nos reconocemos, ahí queremos aprender a ser, a enfrentarnos con la vida gracias a los relatos de éxito y de fracaso que la literatura, el cine nos explica.
El cine es, para mi, lo mas parecido a la penumbra de mi habitación infantil y mi padre explicándome un cuento. Y es lo mas parecido, porque la imaginación se desarrolla en esa intimidad, y ahora es la pantalla que se alumbra (sobre todo, detras de aquellas cortinas de los cines de los años 60), y yo estoy con mi abuela en esa tarde pueblerina de domingo viendo "Centauros del desierto"... (en la imagen, el cine "Peñalba", cine de mi pueblo, Sevares, en la actualidad...)