AQUELLS LLIBRES...

Curiosament els llibres van ser molt importants en la dècada dels 70. I amb això no vull dir que no ho siguin en altres èpoques. Peró la set d'informació i les dificultats per accedir al coneixement de afora de les fronteres hispàniques (sota una dictadura estúpida i malèvola) eren viscudes d'una manera molt intensa. I els llibres com a base del debat, de la generació de idees i de la recerca de les utopies. Ens arribava amb sordina el soroll de les revoltes del 68, tot afegint la dura lluita antifranquista i les tensions sobre els camins a seguir: la derrota de la dictadura sota els paràmetres de la discrepant família d'esquerra (socialistes, comunistes, troskistes, maoistes, anarquistes...), o la fugida fora del sistema i l'inici d'una utopia autosuficient on el retorn a la natura era el element vertebrador.

L'aparició de llibres com el Savoir revivre de Jacques Massacrier  va tenir un efecte que la Maria, la dona forta del poble, amb la seva proverbial ironia defineix molt be: "va fer una escampada de gent per la muntanya que no t'ho creguis...". Aquest llibre, dibuixat i escrit a ma, alimentava amb tota la intenció, aquesta utopia de la autosuficiència i de la possibilitat de començar de nou. I això que el teníem que encarregar a la Llibreria Francesa del Passeig de Gràcia per que encara no estava editat aquí... Evidentment que les bases mes ideològiques ja s'havien anat paint amb tot el vano de aportacions que en la època eren tòpiques: des de el socialisme-comunisme-anarquisme a l'orientalisme, el comunitarisme, la crítica a la família, la recerca de la percepció profunda a través de la cultura de les drogues i la reinvenció dels rols sexuals i de l'amor. I sobre tot el rock, la música...