Després d'aquesta digressió "eruditagooglera", ens agradaria explicar que hem optat per aquest títol pel documental, animats pel reconeixement cap a unes persones que, al finals dels 70 (transició política a Espanya, crisi del petroli, esgotament del model consumista), s'atreveixen a reinventar-se sota el paraigües d'una utopia de ressonàncies anarquistes. I resten en l'oblit, i queda una imatge d'aquells hippies només amb el tòpic de les drogues i el sexe, tot descafeïnant la càrrega ideològica o les motivacions utòpiques que també hi eren. Un homenatge? Si, però també una revisió crítica del concepte de fracàs: nosaltres? ells? un mercat que tot ho engoleix? un poble i uns habitants que estaven a punt de desaparèixer i ara son un punt de referència als Pirineus?
Aquest bloc porta el títol del nostre primer documental, i acull informació sobre les diferents realitzacions cinematogràfiques en les que he participat, acompanyades de reflexions i enllaços sobre els temes que em preocupen i alimenten la meva voluntat de fer cinema: autosuficiència, contracultura, decreixement, natura, crisi ecològica, crisi social, governança...és el cinema un arma carregada de futur?
DE JOHN BERGER
Nature resists change. If something changes, nature waits to see whether the change can continue, and, if it can’t, it crushes it with all its weight!
John Berger PIG EARTH 1979
La naturaleza se resiste a los cambios.
Si algo cambia, espera y observa si ese cambio puede durar, y si no puede,
lo aplasta con todo su peso.
versión de Pilar Vázquez
La natura es resisteix al canvi.
Si alguna cosa canvia, la natura espera a veure si el canvi pot durar, i si no pot
l'esclafa amb tot el pes.
versió de Jaume Creus
diumenge, 2 de setembre del 2012
OFERIU FLORS ALS REBELS QUE FRACASSAREN
Després d'aquesta digressió "eruditagooglera", ens agradaria explicar que hem optat per aquest títol pel documental, animats pel reconeixement cap a unes persones que, al finals dels 70 (transició política a Espanya, crisi del petroli, esgotament del model consumista), s'atreveixen a reinventar-se sota el paraigües d'una utopia de ressonàncies anarquistes. I resten en l'oblit, i queda una imatge d'aquells hippies només amb el tòpic de les drogues i el sexe, tot descafeïnant la càrrega ideològica o les motivacions utòpiques que també hi eren. Un homenatge? Si, però també una revisió crítica del concepte de fracàs: nosaltres? ells? un mercat que tot ho engoleix? un poble i uns habitants que estaven a punt de desaparèixer i ara son un punt de referència als Pirineus?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada